Venstre (Dinamarca)

Venstre, Danmarks Liberale Parti
Dades
Nom curt	V i V
Tipus	Partit polític danès
Ideologia	Liberalisme
Alineació política	centredreta
Forma jurídica	associació
Història
Creació	1870, reformat el 1910
Activitat
Membre de	Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa ; Internacional Liberal
Membres	30.791 (2020)
Governança corporativa
Seu	Søllerødvej 30, Søllerød, 2840 Holte; Søllerød (Dinamarca);
Seu	Søllerødvej 30, Søllerød, 2840 Holte; Copenhaguen (Regne de Dinamarca);
Presidència	Jakob Ellemann-Jensen (2019–)
President	Jakob Ellemann-Jensen
Joventuts	Venstres Ungdom (en)
Empleats	35
Propietari de	Carlsminde (en)
Afiliació europea	PLDRE
Representació	46 escons al Folketing
Parlament de Dinamarca	23 / 179
Parlament Europeu	4 / 720
Altres
Color
Lloc web	http://www.venstre.dk/

Per a altres significats, vegeu «Venstre (Noruega)».

Venstre (oficialment en danés, Venstre, Danmarks Liberale Parti, lit. 'Esquerra, Partit Liberal de Dinamarca')^[1] és un partit polític liberal-conservador,^[2]^[3]^[4] agrarista^[5] de Dinamarca. Va ser fundat amb base en el liberalisme i actualment es troba ideològicament en el centredreta danés.^[6] El partit és membre de la Internacional Liberal i forma part del Partit Europeu Liberal Demòcrata Reformista en el Parlament Europeu.^[7] A les eleccions legislatives daneses de 2007 va rebre el 26% dels vots i va obtenir 46 de 179 escons.

El seu cap és el primer ministre Anders Fogh Rasmussen, i actualment governa en coalició amb el Partit Popular Conservador, amb suport del Partit Popular Danès. Venstre és un partit liberal, de vegades descrit com a representant del liberalisme clàssic. El seu actual cap, Anders Fogh Rasmussen, és l'autor del llibre Fra Socialstat til Minimalstat (De l'Estat Social a l'Estat Mínim), on es refereix a la reforma de l'Estat del Benestar danesa des d'una òptica liberal clàssica, incloent-hi retallades d'impostos i menor interferència estatal en matèries corporatives i individuals. Posteriorment, canviaria moltes de les seves antigues idees i diria que el liberalisme és una ideologia obsoleta.^[8]

Història[modifica]

Venstre, va ser fundat en 1870 sota el nom de Det Forenede Venstre (L'Esquerra Unida). Va ser format per la unió de tres faccions parlamentàries, totes identificades com d'esquerra en el context de l'època. En el període 1895-1910 va ser conegut com a Venstrereformpartiet (Partit Reformista d'Esquerra), i després com a Venstre (Esquerra).

Venstre fou tradicionalment un partit enfocat al lliure mercat i als interessos dels grangers danesos.^[6] Aquest base electoral camperola va resultar en una relativa baixa en influència a causa de l'accelerada urbanització de la societat danesa. Al començament de la dècada de 1980, el partit va començar a expandir-se en àrees urbanes. Després de la dècada de 1960, Venstre es va orientar com un partit liberal clàssic. Sota el lideratge d'Anders Fogh Rasmussen, la línia del partit es va enfocar més cap a una posició de centredreta.

Llista de participació en el govern[modifica]

1901-1909 (com Venstrereformpartiet/Partit Reformista d'Esquerra)
1910-1913
1920-1924
1926-1929
1945-1947
1950-1953 amb el Partit Popular Conservador
1968-1971 amb el Partit Popular Conservador i el Partit Social Liberal Danès
1973-1975
1978-1979 con el Partit Socialdemòcrata
1982-1988 Partit Popular Conservador, Demòcrates de Centre, i el Partit Popular Cristià.
1988-1990 Partit Popular Conservador i el Partit Social Liberal Danès
1990-1993 Partit Popular Conservador
2001- Partit Popular Conservador

Primers ministres del Venstre[modifica]

Johan Henrik Deuntzer (24 de juliol 1901 – 14 de gener 1905)
Jens Christian Christensen (14 de gener 1905 – 12 d'octubre 1908)
Niels Neergaard (12 d'octubre 1908 – 16 d'agost 1909)
Ludvig Holstein-Ledreborg (16 d'agost 1909 – 28 d'octubre 1909)
Klaus Berntsen (5 de juliol 1910 – 21 de juny 1913)
Niels Neergaard (5 de maig 1920 – 23 d'abril 1924)
Thomas Madsen-Mygdal (14 de diciembre 1926 – 30 d'abril 1929)
Knud Kristensen (7 de novembre 1945 – 13 de novembre 1947)
Erik Eriksen (30 d'octubre 1950 – 30 de setembre 1953)
Poul Hartling (19 de desembre 1973 – 13 de febrer 1975)
Anders Fogh Rasmussen (27 de novembre 2001 – 5 d'abril 2009)

Líders de Venstre des de 1929[modifica]

Origen del nom[modifica]

El fet que el més gran partit liberal d'un país s'anomeni Esquerra sovint és confús per a molts observadors estrangers. El nom té, no obstant això, una explicació històrica. En l'època de la seva fundació, Venstre defensava idees progressistes al Parlament Danès. Els seus oponents d'aleshores, H (Dreta), és l'actual Partit Popular Conservador. En la política danesa actual es fa una clara diferència entre els conceptes de Venstre (Esquerra, en el sentit del partit), i Venstreflj (ala esquerra, per a referir-se a partits socialistes i comunistes). L'ús de la paraula «esquerra» en el nom del partit danès Det Radikale Venstre i en el partit noruec Venstre es refereixen al Liberalisme i no al Socialisme.

Política d'Impostos[modifica]

Des de les eleccions legislatives daneses de 2001, Venstre s'ha enfocat a una política de detenir la pujada d'impostos que es va veure durant els vuit anys anteriors de govern dels socialdemòcrates. Aquesta política ha estat molt criticada per altres partits d'esquerra, acusada de ser "asocial" i "només per als rics". La política sobre control del creixement de la despesa estatal, no obstant això, va tenir menys èxit del que originalment s'esperava. El despesa públic va continuar creixent aproximadament un 1% més que la inflació cada any. El 2004 van efectuar una sèrie de retallades d'impostos per a incentivar la recerca d'ocupacions i desincentivar l'ús de la seguretat social, però han deixat de fer declaracions sobre la seva intenció de baixar, en un futur, l'«impost màxim» a un 15% i de deixar l'Impost al Valor Afegit en un 25%. L'actual política danesa d'impostos va d'un rang entre el 9%-44% per a famílies d'ingressos modests i augmenta progressivament fins a un rang de 44%-62% per a famílies de classe mitjana. 850.000 danesos (aproximadament el 31% de la població) paga un impost del 62%.

Resultats electorals[modifica]

Parlament[modifica]

Any	Vots	%	Escons	+/-	Govern
1872			53 / 104	Nou	Oposició
1873			51 / 104	2	Oposició
1876			74 / 104	23	Oposició
1879			65 / 104	9	Oposició
1881 (I)			69 / 102	4	Oposició
1881 (II)			75 / 102	6	Oposició
1884	80,000	56.3 (#1)	81 / 102	6	Oposició
1887	132,000	58.1 (#1)	74 / 102	7	Oposició
1890	123,000	53.0 (#1)	75 / 102	1	Oposició
1892	63,000	28.1 (#3)	30 / 102	45	Oposició
1895	89,530	40.5 (#1)	53 / 114	23	Oposició
1898	98,070	43.6 (#1)	63 / 114	10	Oposició
1901	103,495	45.9 (#1)	76 / 114	13	Majoria
1903	121,357	49.4 (#1)	73 / 114	3	Majoria
1906	94,272	31.2 (#1)	56 / 114	17	Minoria
1909	77,949	24.0 (#1)	37 / 114	19	Minoria (1909)
1909	77,949	24.0 (#1)	37 / 114	19	Oposició (1909–1910)
1910	118,902	34.1 (#1)	57 / 114	20	Majoria
1913	103,917	28.6 (#2)	44 / 114	13	Oposició
1915	8,081	62.8 (#1)	43 / 114	1	Oposició
1918	269,646	29.4 (#1)	45 / 140	2	Oposició
1920 (I)	350,563	34.2 (#1)	48 / 140	3	Minoria
1920 (II)	344,351	36.1 (#1)	51 / 140	3	Minoria
1920 (III)	411,661	34.0 (#1)	51 / 149	=	Minoria
1924	362,682	28.3 (#2)	44 / 149	7	Oposició
1926	378,137	28.3 (#2)	46 / 149	2	Minoria
1929	402,121	28.3 (#2)	43 / 149	3	Oposició
1932	381,862	24.7 (#2)	38 / 149	5	Oposició
1935	292,247	17.8 (#2)	28 / 149	10	Oposició
1939	309,355	18.2 (#2)	30 / 149	2	Oposició (1939–1940)
1939	309,355	18.2 (#2)	30 / 149	2	Coalició (1940–1943)
1943	376,850	18.7 (#3)	28 / 149	2	Coalició
1945	479,158	23.4 (#2)	38 / 149	10	Minoria
1947	529,066	27.6 (#2)	49 / 150	8	Oposició
1950	438,188	21.3 (#2)	32 / 151	14	Coalició
1953 (I)	456,896	22.1 (#2)	33 / 151	1	Coalició
1953 (II)	499,656	23.1 (#2)	42 / 179	9	Oposició
1957	578,932	25.1 (#2)	45 / 179	3	Oposició
1960	512,041	21.1 (#2)	38 / 179	7	Oposició
1964	547,770	20.8 (#2)	38 / 179	=	Oposició
1966	539,027	19.3 (#2)	35 / 179	3	Oposició
1968	530,167	18.6 (#3)	34 / 179	1	Coalició
1971	450,904	15.6 (#3)	30 / 179	4	Oposició
1973	374,283	12.3 (#3)	22 / 179	8	Minoria
1975	711,298	23.3 (#2)	42 / 179	20	Oposició
1977	371,728	12.0 (#3)	21 / 179	21	Oposició (1977–1978)
1977	371,728	12.0 (#3)	21 / 179	21	Coalició (1978–1979)
1979	396,484	12.5 (#2)	22 / 179	1	Oposició
1981	353,280	11.3 (#4)	20 / 179	2	Oposició (1981–1982)
1981	353,280	11.3 (#4)	20 / 179	2	Coalició (1982–1984)
1984	405,737	12.1 (#3)	22 / 179	2	Coalició
1987	354,291	10.5 (#4)	19 / 179	3	Coalició
1988	394,190	11.8 (#4)	22 / 179	3	Coalició
1990	511,643	15.8 (#3)	29 / 179	7	Coalició (1990–1993)
1990	511,643	15.8 (#3)	29 / 179	7	Oposició (1993–1994)
1994	775,176	23.3 (#2)	42 / 179	13	Oposició
1998	817,894	24.0 (#2)	42 / 179	=	Oposició
2001	1,077,858	31.2 (#1)	56 / 179	14	Coalició
2005	974,636	29.0 (#1)	52 / 179	4	Coalició
2007	908,472	26.2 (#1)	46 / 179	6	Coalició
2011	947,725	26.7 (#1)	47 / 179	1	Oposició
2015	685,188	19.5 (#3)	34 / 179	13	Minoria (2015–2016)
2015	685,188	19.5 (#3)	34 / 179	13	Coalició (2016–2019)
2019	825,486	23.4 (#2)	43 / 179	9	Oposició
2022	460,546	13.3 (#2)	23 / 179	20	Coalició

Eleccions locals[modifica]

Eleccions municipals

Any	Escons
Any	#	±
1925	2.291 / 11.289
1929	2.615 / 11.329	324
1933	2.692 / 11.424	77
1937	2.374 / 11.425	318
1943	2.217 / 10.569	157
1946	2.519 / 11.488	302
1950	2.342 / 11.499	177
1954	2.353 / 11.505	11
1958	2.405 / 11.529	52
1962	2.196 / 11.414	209
1966	1.747 / 10.005	449
Reforma municipal
1970	1.080 / 4.677	667
1974	1.277 / 4.735	197
1978	1.155 / 4.759	122
1981	1.240 / 4.769	85
1985	1.201 / 4.773	39
1989	1.261 / 4.737	60
1993	1.601 / 4.703	340
1997	1.557 / 4.685	44
2001	1.666 / 4.647	109
Reforma municipal
2005	804 / 2.522	862
2009	699 / 2.468	105
2013	767 / 2.444	68
2017	688 / 2.432	79
2021	620 / 2.436	68

Eleccions regionals

Any	Escons
Any	#	±
1935	217,375	124 / 299	Nou
1943	300,241	123 / 299	1
1946	368,040	139 / 299	16
1950	348,861	128 / 299	11
1954	355,295	127 / 299	1
1958	412,111	135 / 303	8
1962	387,628	127 / 301	8
1966	402,574	115 / 303	12
Reforma municipal
1970	449,479	95 / 366	20
1974	400,062	98 / 370	3
1978	411,812	90 / 370	8
1981	457,565	84 / 370	6
1985	418,149	83 / 374	1
1989	451,807	89 / 374	6
1993	717,536	125 / 374	36
1997	665,857	124 / 374	1
2001	963,220	139 / 374	15
Reforma municipal
2005	744,466	60 / 205	79
2009	648,903	54 / 205	6
2013	809,664	62 / 205	8
2017		54 / 205	8
2021		54 / 205	= 0

Alcaldies

Any	Escons
Any	No.	±
2005	35 / 98
2009	31 / 98	4
2013	48 / 98	17
2017	37 / 98	11
2021	35 / 98	2

Parlament Europeu[modifica]

Any	Vots	%	Escons	+/-
1979	252,767	14.5 (#3)	3 / 16
1984	248,397	12.5 (#4)	2 / 16	1
1989	297,565	16.6 (#3)	3 / 16	1
1994	394,362	19.0 (#1)	4 / 16	1
1999	460,834	23.4 (#1)	5 / 16	1
2004	366,734	19.4 (#2)	3 / 14	2
2009	474,041	20.2 (#2)	3 / 13	=
2014	379,840	17.7 (#3)	2 / 13	1
2019	648,203	23.5 (#1)	4 / 14	2
2024	360,212	14.7 (#3)	2 / 14	2

Referències[modifica]

↑ Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (1/2)» (en anglès). The New Federalist, 10-01-2014. [Consulta: 12 abril 2014].
↑ Kirchner, Emil J. Liberal Parties in Western Europe (en anglès). Cambridge University Press, 1988-11-03, p. 280. ISBN 978-0-521-32394-9.
↑ Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics [2 volumes: An American Companion to European Politics] (en anglès). ABC-CLIO, 2011-09-26, p. 415-420. ISBN 978-0-313-39182-8.
↑ «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 27 desembre 2022].
↑ Kildal, Nanna; Kuhnle, Stein. Normative Foundations of the Welfare State: The Nordic Experience (en anglès). Routledge, 2007-05-07, p. 74. ISBN 978-1-134-27283-9.
↑ ^6,0 ^6,1 Bengtsson, Åsa; Hansen, Kasper; Harõarson, Ólafur Þ; Narud, Hanne Marthe; Oscarsson, Henrik. The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism (en anglès). ECPR Press, 2013-11-15, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6.
↑ «Europavalg - dr.dk/Nyheder/Temaer/Europa» (en danés). DR, 21-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 27 desembre 2022].
↑ «Berlingske». Arxivat de l'original el 2005-02-06. [Consulta: 14 abril 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venstre

(danès) Venstre Web oficial
(anglès) Partit Liberal de Dinamarca Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
(danès) Perfil del partit a Politiken^{[Enllaç no actiu]}

[RTS1-1] Spearing Ortiz, A. I. «The Road to Strasbourg (1/2)» (en anglès). The New Federalist, 10-01-2014. [Consulta: 12 abril 2014].

[2] Kirchner, Emil J. Liberal Parties in Western Europe (en anglès). Cambridge University Press, 1988-11-03, p. 280. ISBN 978-0-521-32394-9.

[3] Slomp, Hans. Europe, A Political Profile: An American Companion to European Politics [2 volumes: An American Companion to European Politics] (en anglès). ABC-CLIO, 2011-09-26, p. 415-420. ISBN 978-0-313-39182-8.

[4] «Parties and Elections in Europe». [Consulta: 27 desembre 2022].

[5] Kildal, Nanna; Kuhnle, Stein. Normative Foundations of the Welfare State: The Nordic Experience (en anglès). Routledge, 2007-05-07, p. 74. ISBN 978-1-134-27283-9.

[:0-6] 6,0 ^6,1 Bengtsson, Åsa; Hansen, Kasper; Harõarson, Ólafur Þ; Narud, Hanne Marthe; Oscarsson, Henrik. The Nordic Voter: Myths of Exceptionalism (en anglès). ECPR Press, 2013-11-15, p. 206. ISBN 978-1-907301-50-6.

[7] «Europavalg - dr.dk/Nyheder/Temaer/Europa» (en danés). DR, 21-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-21. [Consulta: 27 desembre 2022].

[8] «Berlingske». Arxivat de l'original el 2005-02-06. [Consulta: 14 abril 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]